Bé, després d'uns dies frenètics, comença una nova setmana, i per fi he trobat un foradet per escriure...
Aviam, la setmana passada va ser més o menys com la primera: un calor infernal (estem al voltant dels 40 graus cada dia, i des de que he arribat no ha cagut ni una sola gota d'aigua!), cada dia amb assajos a dojo i quasi cada dia conec gent nova, noves paraules, etc. Bé, perquè no sembli que només estic aqui de xauxa, també vaig anar a la meva futura facultat durant aquest any (UERJ, o Universitade do Estado do Rio de Janeiro), que en el cas de ciències socials està ubicada al costat del famós estadi de Maracanã. Malgrat tot (cosa que em fa molt feliç) les classes no començaran fins com a mínim el 15 de Març (just després del carnaval), pel que tinc unes vacancetes que m'aniran de perles!
Total, que malgrat que em queden alguns dies de llargues cues, esperes interminables i tràmits feixucs, ja ho tinc tot en dança, i sembla que (de moment) tot va bé.
Aviam... que vaig fer la setmana passada... A sí, pels que el coneixeu, em vaig trobar amb en Marcelo el dimecres passat a Cinelândia. Ja era força tard, i com és costum en ell, ja portava estona al Bar Escadinha del Beco da Cirrosê, i ja portava una caraja considerable. Em va fer molt content tornar-lo a trobar, i el vaig veure fràcament bé. Han creat un bloco de carnaval (O Samba Brilha) i ell n'ès el director! La veritat és que fa molt per a ell, perquè malgrat que la major part del seu temps el dedica a les lluites socials, és un gran coneixedor de la samba d'arrel tradicional.
Un parell de dies més tard, vaig tornar a anar a veure un Bailijexá del Bloco Maracutaia, aquest cop al Fixos e Fluxos, situat a la Rua Rezende a Lapa. Es tracta d'un projecte de música i dança que reprodueix els Afoxés de Pernambuco i Salvador. Des del meu punt de vista és un projecte brutal, fet d'una manera molt humil però amb un resultat espectacular. Val molt la pena veure'l. Ah, i la filla de la Cissa, la Sofia, hi balla... i de quina manera! La veritat és que les tres ballarines que tenen són boníssimes totes tres, malgrat no ser (que jo sàpiga) professionals. Fan coreografies inspirades en les dances dels Orixás del Candomblé, però re-interpretades de forma lliure i amb una forta dosi d'improvització... Si puc al proper us en faré un video perquè sincerament, a mi em posa la pell de gallina quan les veig ballar. Ah, durant el divendres va venir a casa la Cissa l'Ignasi, un dels companys de la URV que també ha vingut a Rio de Janeiro a fer algunes assignatures... Vam passar tot el dia per casa, i em sembla que va quedar força encantat amb l'ambient i l'astral que es respira a la casa on m'acullen.
I així, va arribar el cap de setmana. Dissabte vam estar descansant durant la major part del dia, i cap a la tarda, vam anar a la favela Dos Prazeres (que és força més barata) a comprar cerveses amb en Bala Bala, el xicot de la Sofia, la filla petita de la Cissa. Feia temps que no trepitjava una favela, i la veritat és que està tot força igual, però sense armes de foc. Això és degut a la creació de la UPP (Unidade da Policia Pacificadora), un bonic eufemisme per denominar el cos especial de la Policia Militar de l'Estat de Rio de Janeiro encarregada d'assaltar, ocupar i controlar les faveles i la seva població. Com tot però, té un costat no tant sinistre, doncs la presència de policies armats dins de les faveles ha fet disminuir considerablement els conflictes entre faccions para-militars així com la violència. Malgrat tot, és una bona metàfora de com el govern de Sergio Cabral (governador de l'Estat) i Eduardo Paes (alcalde de Rio de Janeiro) tracten la pobresa, el racisme i l'exclusió social: amb la força bruta i l'ús indiscriminat de l'aparell repressiu de l'Estat. Continuem, doncs vam estar fent cerveses i al voltant de les 19h va començar a arribar gent a casa de la Cissa. L'activitat era frenètica, i poc a poc, la casa estava plena de gent amb disfresses daurades i tota mena de complements, doncs aquella nit presentàvem en societat el recent creat Bloco do Egyto en una festa a Rio Comprido, barri molt proper a Santa Teresa. Total, que em va tocar disfressar-me. Pantalons blancs tipus faldilla, sense samarreta, dos collars ben daurats i una especie de gola com la que portaven els egipcis. Ah, i les rastes enrollades fent una trena amb una sanefa de fil daurat... Tot un faraó! La festa cva anar molt i molt bé... encara que quasi no en tinc cap fotografia...
I va arribar el diumenge 2 de Febrer, aniversari de la Cissa i dia de Yemanjá, una deïtat d'origen Yoruba molt venerada a tot el Brasil. És l'Orixá protector del mar, els pescadors, etc. i també és una imatge arquetípica de la maternitat. Bé, doncs durant aquest dia es fan processons (no penseu en les processons de setmana santa, sinó en "cortejos" rituals estèticament molt bonics, amb música i dança a dojo) que solen acabar en alguna platja o entrada al mar, des d'on es deixen ofrenes en una barca que les porta fins a una certa distància de la costa per deixar-la allà. Les ofrenes solen ser flors, sabons i altres productes per la cura corporal, com colònies o essències. Bé, doncs nosaltres ens vam quedar a casa, i vam fer una mica de festeta per celebrar l'aniversari, pel que novament, la casa es va tornar a omplir de gent... Va ser un dia fantàstic, amb solet, piscineta, bons amics i unes de les millors vistes de Rio de Janeiro.
Doncs res, que estic mooolt i molt bé, i que malgrat que s'us troba a faltar, de moment, amb les noves tecnologies em sento molt aprop vostre...
Apa doncs, ja aniré buscant momentets per poder anar escrivint les petites aventures de cada dia.
Tchau bacalhau!
PD: Aqui van algunes fotografies.
La meva futura facultat...
Fent l'indiu (o l'Egipci) amb el Bala Bala...
I finalment, les maravelloses vistes des del terrat de casa la Cissa... senzillament maravellós!
Ah, aquest és un missatge pel meu papa: aquesta és la casa del costat de la Cissa, i està en venda!
